El passat dijous, dia 25 de novembre, vam visitar el centre cultural d'arts de Santa Mònica, a Barcelona, on vam tenir l'oportunitat de visitar diverses exposicions molt interessants.
El primer espai que vam veure es titulava "ENERGIA, CULTURA I CANVI CLIMÀTIC". Aquesta exposició gira al voltant d'una sèrie de preguntes en les quals els propis membres del museu es qüestionen sobre les despeses que té el museu i quina repercussió té en el medi ambient. El projecte proposat per l'artista Joana Moll busca reduir almenys en un 50% durant tota l'estança de l'exposició. Està formada per dues peces diferents. La primera és una gràfica feta amb cintes de colors on cada una d'aquestes té un valor diferent, per exemple el vermell és la quantitat de llum que utilitza el museu. Llavors, hi ha una ratlla al mig que marca el límit que s'hauria d'arribar. Aquesta exposició estarà present durant setze setmanes que és el temps que s'han donat per intentar reduir el consum del museu i com aquest afecta el medi ambient. Un cop per setmana s'asseuen a la taula que es troba davant la gràfica i analitzen com ha anat la setmana i incorporen noves mesures per reduir el consum del museu. Són reunions obertes al públic. És un organisme viu, transformable, que ofereix lectures diverses a cada visitant i noves capes en cada visita. El projecte plantejat per l'autora obre una oportunitat per debatre com sostenir les exposicions i obres de manera sostenible per tal de lluitar contra el canvi climàtic, ja que la majoria de vegades, això es deixa en un segon pla. Per tal de buscar una possible solució s'ha creat aquesta obra interactiva.
Em va semblar una proposta molt bona perquè de vegades parlem del medi ambient, però a l'hora de la veritat no fem res. Llavors, que el museu es replantegi les seves despeses, com pot reduir el consum i ho posi en pràctica em sembla una idea molt interessant, ja que encara que sigui poc estan contribuint a parar el canvi climàtic. En tota acció hem de començar per fer el canvi nosaltres per després poder veure un canvi en els altres.
Al costat hi ha una altra exposició anomenada "EXPOSAR - NO EXPOSAR-SE - EXPOSAR-SE - NO EXPOSAR", que reflexiona sobre quines coses han d'estar exposades en museus i quines no. Fent una espècie de crítica als mecanismes expositius, aquests elements que no veiem usualment als museus, com ara seria el que hi ha darrere dels attrezzos, focus...
Va ser interessant que un museu reflexiones sobre aquestes coses. Jo molts cops m'ho he plantejat i mai he arribat a cap conclusió. M'ha agradat que com a museu obrin aquest debat i t'ensenyin coses que no acostumes a veure.
A continuació, vam veure una exposició formada per 6 projectors. Cada x temps aquests projecten imatges sobre uns panells de fotoluminescència. Llavors, la imatge es projecta x temps sobre aquests, la llum els impregna i durant uns segons quan la imatge es deixa de projectar pots veure com aquesta ja ha quedat estampada. Quan vam descobrir que els plafons podien ser modificats vam començar a jugar. Vam estampar-nos juntament amb les imatges que es projectaven, formant part d'aquesta; també vam agafar les llanternes del mòbil i vam començar a pintar amb llum sobre els plafons.
Em va semblar molt interessant la manera de mostrar els records i donar-li aquest simbolisme de quan vius un record on les coses estan molt definides i com després aquest es queda impregnat a la teva memòria però més desdibuixat. Vaig sortir molt meravellat d'aquesta exposició perquè van jugar amb materials nous.
Per últim, vam anar a veure una obra bé, no era una exposició per si mateixa, si no que era una performance interactiva del autor Roger Bernat titulada “Desnonissea” la qual s'activava cada x hores uns dies determinats.
Aquesta tractava de fer una lectura dramatitzada d'una obra de teatre llegint uns guions i diàlegs estipulats. Aquesta peça ens parlava dels desnonaments. A l'inici tothom tenia molta vergonya i era una mica estrany, però a poc a poc la gent es va anar animant i tot va anar prenent forma, va ser una activitat molt divertida i inusual de realitzar.
Em va semblar molt interessant la proposta de fer aquesta performance i com el públic / actors interactuen entre si. També, crec que el missatge que dóna l'obra és molt important i molt actual.
