El Dimarts 20 d’octubre vam anar al Panoràmic, situat a la Roca Humbert a Granollers, on s'exposaven dos exposicions de dos artistes diferents.
Primer, vam veure l’exposició de l’Anna Galí, “Time on quaaludes and red wine”; aquesta exposició ens explicava la vida del seu fill. L’exposició estava composta d’un sol espais, una paret gran i blanca. Començava amb coses de quan ell era petit i mica en mica t’anaves donant compte que aquest nen li passava alguna cosa; veies que es tractaven diversos temes com, les drogues, l’abandonament, el mal de les xarxes socials, amistats… Aqueta exposició acaba amb unes fotografies i uns textos on pots interpretar que el seu fill ha mort per sobredosis. Al acabar l’exposició vam tenir la sort de poder parlar parlar amb ella i així poder explicar els sentiments que ens havia transmès aquesta exposició i pregunta-li dubtes que tinguéssim.


Després, vam anar a veure l'exposició de “Las muertes chiquitas” de Mireia Sallarès; El títol està amb mexicà i traduït al català significa “orgasmes”. Aquesta exposició tracta l’enpoderament de les dones en un país on el plaer de la dona està molt mal vist. L’autora explica que va decidir fer quest treball a Mèxic perquè deia que en el seu país li feria vergonya i també perquè a Mèxic l’orgasme femení està molt mal vist. L’exposició estava composta de tres espais; el primer, era un cartell de neons roses en el que posava “ Las muertes chiquitas”; el segon, eren dos taules en les que hi havia diferents textos i fotografies enganxades en elles; en el segon espai també podríem incloure les fotografies que estaven enganxades a la paret i un projector antic en el que tu posaves un text i ho podies veure en gran a la paret; per acabar; l’últim espai era un video on feia diferents entrevistes a diferents noies que li explicaven la seva experiència entorn als orgasmes, per mi va ser l’espai que més em va agradar. Hem semblar una exposició molt completa i que és un tema que pocs cops és tracta i crec que s’hauria de ensenyar més. També, hauria estat bé poder parlar amb ella i fer-li preguntes ja que es una exposició en la que em van sorgir alguns dubtes que no vaig poder resoldre.
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
PANORÀMIC:
TIME ON QUAALUDESAND RED WINE:
LAS MUERTES CHIQUITAS:
Per acabar, vam tornar al mateix edifici on havíem vist l’exposició de l’Anna Galí per veure dos exposicions més. La primera era “No surrender” de Jean-matthieu Gosselin. Aquesta exposició explicava de com l’autor anava recuperant la memòria després d’un ictus. Va fer fotos durant 6 anys i va descobrir una altra manera de viure l’art.
Va realitzar fotos durant 6 anys; primer feia les fotos amb el mòbil i més tard va començar a fer-les amb la càmera. Les imatges van ser com un mètode de meditació per ell. La fotografia li va obrir la portar a la recerca dels records.
NO SURRENDER:
La segona exposició “Transitional” de Joaquin Barrowcliffe. Es una exposició que és composa de nou fotografies en les que explica les diferents etapes per les que passes en un dol. Les fotos reflexa les diferents etapes, començant pel xoc, passant per la negació, la ira, la depressió… I acabant a l'acceptació.
Aquestes fotografies són una mena de metàfora perquè segons Joaquin Barrocliffe enfrontar-se a un armari ple de roba d’un familiar perdut és un procés molt dur en el qual passes per les diferents etapes que ja hem dit abans.
TRANSITIONAL:



