NOUVELLE VAGUE
NOUVELLE VAGUE
CONTEXT
Aquest moviment es situa a França durant la postguerra. A finals de la dècada dels 50 fins als 65.
En 1958, França es troba en una situació de crisis en l’àmbit de la política.
El conflicte d’Argèlia provocà entre 1954 i 1962, dos milions de joves fossin enviats a un altre continent per combatre guerres no reconegudes oficialment.
​
Rebutjava la manera tradicional de fer pel·lícules i afavoria a la innovació.
​
És considerat un dels corrents més influents del cinema, ja que marca un abans i un després en la història cinematogràfica
Veien el cinema com una manera de comunicar-se amb l’espectador.
​
Va partir d'un grup de joves realitzadors, procedents en general del món de la crítica, i més en concret de les pàgines de la revista francesa Cahiers du Cinéma.
​
Fundada el 1951 per André Bazin i J. Doniol Valcrose, va agrupar a crítics de cinema provinents d'una generació que es va anar preparant durant diversos anys com cinèfils aficionats, fidels espectadors dels cinema-clubs i especialment de la cinematografia francesa.
André Bazin seria el fundador i el membre més adult de la revista. Considerat "l'artífex" en termes teòrics de la Nova Ona. Va ser a Cahiers du Cinéma on per primera vegada es va exposar el concepte de "auteur" (autor). Aquest concepte es basava en la idea d'Andre Bazin que el cineasta hauria plasmar part de la seva ànima en l'obra realitzada.
​
El text que explicava: l'home que el va realitzar, que va generar l'adjectiu amb ell que es descriuria fins al moment a l'autèntic director / artista, seria un home que es va prendre aquesta idea a peu de la lletra, Francois Truffaut. Aquesta idea va ser assimilada per tots els membres pertanyents a la revista, es va convertir ràpidament en l'òrgan de difusió de les idees dels realitzadors més importants del que després es va conèixer com la Nouvelle Vague, des de l'editor Eric Rohmer fins a cada un dels crítics. Tots, en desenvolupar-se com a directors, farien cas de la teoria de Bazin.
​
Gràcies a l'actitud rebel dels directors el cinema va canviar radicalment i el cinema modern va néixer amb les seves pel·lícules.
CARACTERÍSTIQUES CONCEPTUALS
-
Ús de noves tècniques cinematogràfiques que trencaven visualment i narrativament.
​
-
Les pel·lícules eren una constant experimentació.
​​
-
Esperit iconoclasta, es a dir, ja no tenien aquest respecte/admiració a les imatges.
​​
-
Ús de la ironia.
​​
-
Lligat a la societat i política de l’època.
​​
-
Temes: personatges irresponsables i relacions amoroses complexes.
​​
-
Exploraven temes existencials, relacionats amb el sentit de la vida.
​​
-
Busqueda artística de la veritat humana, tracten de mostrar a l'ésser humà de la manera més sincera possible.
​​
-
No eren lineals narrativament, feien salts temporals.
​​
-
Influències: neorealisme italià i cinema negre.
CARACTERÍSTIQUES FORMALS
Durant dècades, el cinema de Hollywood va ser el que va establir els estàndards a seguir dins del setè art. Els directors francesos van adquirir els coneixements cinematogràfics veient les pel·lícules que arribaven d'Amèrica del Nord, per després trencar amb totes les seves regles.
​
El desenvolupament narratiu, no era lineal, com es venia fent en el cinema tradicional, sinó que moltes vegades es muntaven les pel·lícules en capítols, com si es tractés d'una obra literària.
​
Aquestes són les característiques més destacades d'aquest moviment:
​
​
-
Rodar en localitzacions reals
Els directors preferien rodar en localitzacions reals per donar-li més realisme a la cinta. Per altra banda, la llum natural aporta un toc natural i realista a la cinta.
​
​
-
Ús dels diàlegs improvisats
A les cintes de la Nouvelle Vague, era freqüent que el director introduís diàlegs improvisats dels actors. Amb això es volia obtenir una espontaneïtat cap a l'espectador, deixant que l'escena fluís per si sola de manera natural.
​
​
-
Produccions de baix pressupost
​
La inversió que es feia al cinema en aquells anys era molt baixa, el que generava moltes complicacions als creadors, per a finançar les pel·lícules que volien rodar. El 1957, la televisió va començar a ser cada vegada més popular, per tant, l'assistència als cinemes va patir una disminució dràstica. La manca de mitjans, podria considerar-se en part responsable que sovint els creadors haguessin de veure forçats a ser inventius, i això va fer que hi hagués moltes innovacions estilístiques dins el cinema francès.
​
​
-
So en directe
El so en les pel·lícules de la Nouvelle Vague també es gravava en directe, el que era poc habitual en el cinema. Si parem prou atenció, podem diferenciar diverses escenes que s'escolten amb un so fort i altres en una manera més suau. També, quan dos personatges parlaven al mateix temps, el so tendia a barrejar-se amb la música de fons o amb el so de l'entorn. Els directors no solien fer moltes correccions en aquest àmbit.
​
-
Càmera sense trípode
​
Quan estem veient una pel·lícula de la Nouvelle Vague, podem observar que diverses escenes es veuen tremoloses o inestables. Això es devia, a que els directors no utilitzaven el trípode, ja que d'aquesta manera s'aconseguia una major flexibilitat a l'hora de rodar un pla. Aquesta tècnica també permetia al director realitzar un pla de més durada, en la qual la càmera seguiria als personatges durant tota l'escena.
​
És més fàcil per al director l'ús d'aquesta tècnica, ja que al ser un espai tan petit, els moviments que pot realitzar la càmera es veuen molt limitats, per la qual cosa resulta més pràctic l'ús de la càmera en mà. Aquest recurs va arribar a ser una de les característiques de la Nouvelle Vague més icòniques, i que encara segueix perdurant en l'imaginari fílmic col·lectiu.
​
​
-
Ús del pla seqüència
L'ús del pla seqüència, també és una de les principals característiques de la Nouvelle Vague. Aquesta tècnica consisteix en el fet que la càmera no deixa de rodar durant un temps bastant prolongat.
DIRECTORS IMPORTANTS
JEAN-LUC GODARD
Pel·lícules destacades :
​
​
-
Une femme est une femme (1961)
​



FRANÇOIS TRUFFAUT
Pel·lícules destacades :
​
-
The 400 Blows (1959)
​
-
Stolen Kisses (1968)


AGNÈS VARDA


Pel·lícules destacades :
​
-
La Pointe Courte (1955)
​
-
Cléo de 5 à 7 (1962)
FREE CINEMA
FREE CINEMA
CONTEXT
Sorgeix alhora amb la Nouvelle Vague. Es un moviment britànic. Situat a finals de la dècada dels 50 fins als 60. Els anys 1960 van ser una època de prosperitat que va donar inici a la modernització d’Anglaterra.
Trenquen amb el cinema Nord-americà i segueixen la tradició d’un estil més realista.
​
Sorgeir el Manifest dels joves irats (Angry young men), les seves obres eren una crítica des del punt de vista de la classe baixa, criticaven el sistema polític i social respecte a la diferència de poder entre classes.
CARACTERÍSTIQUES CONCEPTUALS
-
Històries creades a partir d'allò quotidià i compromeses amb la realitat social de l’època.
-
Influït per la Nouvelle Vague francesa.
-
Objectiu→ Apropar-se als éssers anònims de la societat (classe baixa i treballadors).
-
Inconformisme social, a causa de la diferència de poder entre les diferents classes socials.
​​
-
Crítica la burgesia i la societat amb amargor i ironia.
-
Reflex de la tristesa de la vida urbana/industrial que es trobava absolutament mecanitzada.
-
Denuncien l'aïllament de l'ésser humà (incompresos).
-
Renovació temàtica:
-
Personatges→ Proletariat
-
Escenaris→ Zones industrials
-
Quotidianitat
-
CARACTERÍSTIQUES FORMALS
-
Efectes expressius molt lliures.
​
-
Cinema documental.
​
-
Es grava en blanc i negre amb pel·lícules de 16 0 35 mm.
-
So en directe.
-
Estètica realista.
-
Pressupost reduït→ Rodat amb petits equips i al marge dels estudis.
-
Bandes sonores→ Jazz.
DIRECTORS IMPORTANTS
JACK CLAYTON


KAREL REISZ


Pel·lícules destacades :
​
-
Saturday Night and Sunday Morning (1960)
​
-
Night Must Fall (1964)
​


TONY RICHARDSON
Pel·lícules destacades :
​
-
A Taste of Honey (1961)
​
-
The Loneliness of the Long Distance Runner (1962)
​