LA SEVA HISTÒRIA

EL CÒMIC

DeFiNiCó De CòMiC:

El terme còmic és una adaptació de la paraula anglesa còmic (aquesta significa graciós), i és equiparable a una historieta o una novel·la gràfica. Aquest, avui dia és considerat el novè art de les Belles Arts, i aquest és un mitjà d’expressió i comunicació que serveix per transmetre un missatge determinat per l’autor.

El còmic per tant, és una forma d’expressió artística que consisteix en una sèrie d’il·lustracions disposades de manera contínua que mostren al lector un relat d’algun tipus.

HiStÒrIa DeL CòMiC:

Per descobrir l’origen del còmic ens hem d’ubicar molts anys enrere, concretament als papirs de l'antic Egipte, els gravats d’atuells grecs, els frescos de l’imperi Romà, la pintura i els manuscrits medievals, aquests són alguns exemples de petites històries il·lustrades, encara que alguns experts diuen que aquestes no es poden considerar còmics degut a que no tenen cap intenció de continuació.

El còmic és considerat un producte cultural de la modernitat industrial i política occidental que va sorgir en paral·lel a l’evolució de la prensa com a primer medi de comunicació en massa, amb l’aparició de l’empremta al 1446 i la litografia al 1789.

Trobem 3 grans precursors d’aquests al segle XIX van ser:

Rudolphe Töpffer: Al 1825 il·lustrava relats que escrivia per als seus alumnes, publicats en 1832 i 1837 quan es publica la primera historieta exitosa.
Wilhelm Busch: Al 1860 publica la història d’un ratolí que es dedicava a perturbar a la gent
George Colomb (Christopher): Al 1889 publica La Famille Fenouillard, Le Sapeur Camember, Le Savant Cosinus, etc.

Cap al 1862 a Anglaterra, Francis Barlow utilitza bafarades semblants a banderes o rúbriques a la seva propaganda. Més endavant al 1732 la història William Hogarth contribueix a la il·lustració moralista.

Tant a Europa com a Estats Units recorren a diferents incentius per atreure a la major quantitat de lectors i aconseguir controlar el mercat. Llavors, en aquest context sorgeixen les sèries primàries que van establir les bases del còmic actual van ser Hogan’s Alley al 1895, de Outcault protagonitzada per THE YELLOW KID, el 8 d’abril al 1893, The Katzenjammer Kids de Rudolph Dirks al 1897 i Happy Hooligan de Frederick Burr Opper al 1899.

A partir d’aquesta etapa, al segle XX podem considerar que va ser l’etapa d’or pel còmic, degut a que van incrementar les tires diàries a la premsa, els comics books i els superherois, això fa que experimenti una ràpida expansió internacional.

CaRaCtErÍsTiQuEs GeNeRaLs:

ORGANITZACIÓ SEQÜENCIAL: El còmic està format per una seqüència vinyetes ordenades de manera que expliquen una acció.

LLENGUATGE COL·LOQUIAL: El llenguatge verbal intenta ser natural, un llenguatge dirigit a les masses amb una intenció de comunicació quotidiana.

UTILITZACIÓ DE CODIS PICTOCINÈTICS: Utilització de senyals o imatges per representar el moviment d’una escena, com ara les línies cinètiques.

UTILITZACIÓ DE CODIS AUDIOPICTÒRIC: Els sons es simbolitzen de manera gràfica com per exemple amb onomatopeies com: Baff, Pum, etc.

GUIÓ I DIBUIX: Aquests requereixen dues figures molt importants; l’escriptor i el dibuixant. Desenvolupen l’aspecte narratiu i el plàstic.

TEXTOS PLÀSTICS: Un altre element molt important és la disposició i format dels textos que hi apareixen, aquests elements conformen una funció més expressiva que literària. Per exemple les bafarades, que poden significar un pensament, o el format d’un text, aquest pot ser de mida gran, això podria significar un crit o un soroll estrident.

CAPACITAT SIMBÒLICA: Els símbols serveixen per transmetre idees complexes. Amb el temps s’han acabat caracteritzant al llenguatge del còmic i sovint es llegeixen de manera natural. Un exemple és la representació d’una bombeta quan algú té una idea.

ESPAI I TEMPS: Mitjançant la seqüència de vinyetes fa la sensació del pas del temps i espai que exposa la imatge.

FuNcIó DeL cÒmIc:

Com a les formes del art, el còmic no té una funció determinada, com per exemple entretenir al públic a qui va dirigit, parodiar la realitat o transmetre un missatge al lector.
A més a més, aquest al ser un mitjà de comunicació, pot aprofitar-se amb finalitats explicatives o pedagògiques com als llibres educatius o manuals d'instruccions.

GèNeReS:

POLICÍAC: Compta amb relats de detectius que intenten investigar i averiguar l’autor d’un crim.

HUMORÍSTIC: El seu guió o plantejament està pensat per fer riure. Acostumen a plantejar una situació que causa gràcia, ja sigui per l'estupidesa dels personatges, com per l'absurditat de la situació.

D’AVENTURES: Explica relats fantàstics amb reptes que l’heroe ha de superar.

CIÈNCIA FICCIÓ: Aquest recrea ambients futuristes on la tecnologia i les seves conseqüències ofereixen reflexions estètiques, polítiques o socials, com per exemple viatges espacials, noves formes de vida...

BÈL·LIC: Aquest tipus de relat està ambientat a les guerres modernes de principis del segle XX.

ERÒTIC/ PORNOGRÀFIC: Aquest mostra històries amb continguts per adults i històries eròtiques.

MANGA: Aquest és una variant japonesa caracteritzada pel seu estil, narració i editorial propia.

TERROR: Explica històries de terror o suspens.

ROMÀNTIC: El tema principal és l'amor romàntic que sorgeix i es desenvolupa entre dos persones. En aquest tipus d'historietes poden existir altres subtrames, però han de girar al voltant del tema referent a a l'enamorament.

ESPORTIU: A la dècada del 1950 a la revista Tintin, es va publicar relats breus inspirats a la vida real de diversos esportistes.

ElEmEnTs DeL cÒmIc:

VINYETA: Requadre delimitat per línies negres que representa un instant de la historia.

BAFARADES: és una convenció específica dels còmics i caricatures, destinada a integrar gràficament el text dels diàlegs o el pensament dels personatges en l'estructura icònica de la vinyeta. Aquest apunta a un personatge determinat, al qual s'atribueix el seu contingut sonor. Segons el seu contorn pot ser una conversa, un crit, una conversa conjunta, un pensament, un xiuxiueig…

CARTELA: És la veu del narrador, i usualment es col·loca a la part superior de la vinyeta. Aquesta pot ser rectangular.

CARTUCHO: És una bafarada específica, generalment de forma rectangular, col·locat en la part superior de la vinyeta i el fons de la qual és d'un color diferent a les bafarades “corrents”. Literàriament també se'l coneix com didascalia. La seva funció és servir com a suport a la narració, assenyalant canvis de temps, lloc, etc.

ONOMATOPEIA: Es la formació de mots a partir de la imitació de sons naturals normalment utilitzada als còmics. També és una forma d’afegir dinamisme a la seqüència.

GUTTER/CALLE/CARRER: El carrer té com a funció bàsica i primordial el separar les vinyetes entre sí amb la finalitat de mantenir ordenada d’una pàgina.

VINYETES FLOTANTS: Aquest tipus de vinyetes no tenen límits. No hi ha un requadre que les delimiti.

Les altres vinyetes que es troben al voltant d'aquesta “vinyeta flotant”, poden trepitjar el dibuix d'aquesta, o algun element poden quedar sobre altres vinyetes que sí que estiguin delimitades.

A SANG: Es refereix a una vinyeta sense marge, en la qual s’utilitza tota l’amplada de la pàgina. Així doncs, s'utilitzen per a situar al lector en un lloc, enquadrar a diversos personatges o simplement fer una imatge més completa en tenir més espai per a dibuixar, indiferentment del seu contingut.

SLASH PAGE: Aquestes vinyetes ocupen tota la pàgina o poden ser fins i tot a doble pàgina.

També solen anar a sang, hi ha molt més espai per a la imatge i per tant fa una major impressió. Aquestes s'utilitzen per a moments importants, d'acció o de presentació d'un escenari.

LÍNIES CINÈTIQUES: Podem diferenciar entre:

- HORITZONTALS: Normalment indique moviments ràpids a l’esquerra o la dreta.

- VERTICALS: Poden utilitzar-se per donar èmfasi a el que està dient un personatge.

- DIAGONALS: Podrien descriure èmfasi o moviment depenent de l’acció.

QuI pArTiCiPa En La CrEaCió D'uN cÒmIc?

A l’hora de crear un còmic s’ha de tenir en compte els rols de les diferents persones que hi intervenen:

GUIONISTA: El guió es podria dir que es el més important a l’hora de crear un còmic o qualsevol història, aquest està composat per un nombre determinat de vinyetes, i aquestes han de contenir una descripció de l’escena, l’ambientació i els diàlegs dels personatges. Per tant, el guionista es la l’autor intel·lectual de la forma inicial del producte final.

DIBUIXANT: Aquesta és la persona que és capaç de traduir el guió a imatges a llapis.

ENTINTADOR: S’encarrega de repasar els dibuixos i il·lustracions del dibuixant amb tinta.

COLORISTA: Aquest proporciona color a les vinyetes

RETOLISTES: Una vegada tot està dibuixat, repassat i colorejat, el retolista coloca els textos, bafarades i diàlegs a cada pàgina i vinyeta

PeRsOnAtGeS:

EXPRESSIONS FACIALS:

Les expressions facials a més d'expressar les emocions, també serveixen com a mitjà d'expressió de la personalitat, de les actituds cap als altres, l'atracció i l'atractiu, el desig de comunicar-se o d'iniciar una interacció i el grau d'expressivitat durant la comunicació.

Així, s'han trobat diferències en la manera en què els homes i les dones usen les expressions facials per a comunicar-se.

Les dones tendeixen a riure i somriure amb més freqüència que els homes, la qual cosa no té per què deure's a una major sociabilitat o alegria, pot haver-se del fet que trobin la situació lleugerament incòmoda.

L'expressió de la cara està en continu canvi durant la comunicació. Entre els canvis es poden citar les denominades expressions facials “micro momentànies”, com el seu nom indica la seva durada és d'una fracció de segon i solen reflectir els veritables sentiments d'una persona.

png-transparent-speech-bubble-car-white-black-rim-speech-bubble-pic-miscellaneous-auto-par

ELS TEXTOS I ELS SÍMBOLS GRÀFICS:

El text no n'és l'element principal. Els tipus i mesures de lletres són diferents per cada situació: alegria, sorpresa, por, dolor, fred...

S'utilitzen les majúscules per escriure.

Text dialogal:

Dins de globus que recullen allò que els personatges diuen o pensen.

El més característic del còmic → el que diuen o pensen els personatges.

ONOMATOPEIES

Moltes vegades són en anglès ja que el text que queda fora forma part indissoluble del dibuix i no es pot reemplaçar. Per fer-ho caldria dibuixar de nou tota la vinyeta.

Símbol gràfic → interrogants, exclamacions... Metàfores visuals i símbols

Text narratiu :

- Dins d'un espai rectangular el narrador explica què passa.

- Text verbal que no està emès per cap personatge → veu en off

- S’enquadra en uns límits concrets

- Ha d'aportar altres informacions sobre la història que es narra

- Aclareix les adaptacions o modificacions temporals i plantegen accions paral·leles o

successives ("mentre...", "dies després...")

-Aclareix determinades imatges que poden desorientació.

- Anunciar la continuació d'un episodi...

El PrOcÈs:

1. IDEALITZACIÓ

Aquí comença l'essencial del còmic, cosa que donarà vida a uns personatges, situacions i accions que desencadenaran una història. Qualsevol història imaginada es pot plasmar en un còmic i és per això que no cal rebutjar cap idea a priori. Escriure avui unes línies amb un concepte que no diu res, demà pot ser el principi d'alguna cosa. Emmagatzemar aquestes idees en una llibreta és una bona solució per no desesperar a l'hora de cercar una història convincent.

En aquest pas es tria a que respondrà el còmic:

- Ficció (elecció de gènere: aventures, comèdia, ciència-ficció... o barreja d'ells).

- No-ficció (infografia, diaris, instruccions, etc...).

2. DISSENY DE PRODUCCIÓ

Disseny de personatges. Consisteix a esbossar tots els personatges principals del còmic vistos des de qualsevol angle, decidint la seva indumentària, gestos, pentinat, complements, etc. En definitiva, qualsevol disseny que ajudi a entendre com és cada personatge.

Ambients coherents. Es tracta d'estructurar universos propis convincents triant escenaris i localitzacions.

Estilogràfic (adult-infantil-juvenil). A qui va dirigit el còmic? Quin públic llegirà l?obra? És essencial planificar un estil de dibuix per a tot el còmic d'acord amb el lector. L'essencial és que l'obra tingui coherència gràfica de principi a fi perquè el resultat sigui tan professional com sigui possible.

Materials i tècniques. Aquest és un camp molt personal. Cada autor disposa avui dia d'innombrables materials i tècniques per treballar, des d'un llapis i un pinzell fins a fer-ho tot a través de programes de disseny per ordinador. L'important és que l'elecció de materials i tècnica vagi d'acord amb l'estilogràfic que portarà l'obra, que es pugui reproduir posteriorment i/o publicat digitalment.

3. DOCUMENTACIÓ

Un treball ben documentat és una obra creïble. És igual que el còmic sigui de ciència-ficció, un drama històric o una biografia d'un personatge públic, sempre hi ha referents en què recolzar-se per donar coherència a la història.

Se sol cercar documentació principalment a:

- El cinema i la literatura.

- En altres còmics.

- A Internet.

4. PLANIFICACIÓ: desenvolupament espai-temporal de l'obra i terminis de lliurament.

5. DESENVOLUPAMENT DEL GUIÓ:

- Producció o Dibuix

Aquests passos tenen molt a veure amb la tècnica seleccionada, en qualsevol cas, gairebé sempre se sol abordar els passos següents d'alguna forma o altra:

1. Storyboard i/o guió tècnic. Tant l'un com l'altre ajuden a trencar el gel a l'hora de començar a dibuixar, a més a més consoliden el guió a nivell gràfic per no haver d'improvisar res a la pàgina original.

2. Encaix a llapis i entintat.

3. Color (si n'hi hagués):

- Color directe (sobre l'original)

- Color digital (escaneig del llapis o la tinta original i pintar amb un programa de disseny per ordinador).

4. Art final. Preparació del fitxer final llest per imprimir i/o per ser publicat a la pantalla. Cal optimitzar el còmic segons els suports on es pugui reproduir.