MACBA:
El passat 29 de novembre vam anar al MACBA de Barcelona per visitar diverses exposicions d'art conceptual.
Vam començar visita'n la col·lecció d'art conceptual titulada "En temps real" de Rafael Tous. Aquesta exposició reunia les actituds i les obres experimentals d'un grup d'artistes dels anys 70, amb els quals va establir una bona relació d'amistat, a més a més de recolzar-los en el seu creixement artístic. Aquesta col·lecció conté testimonis d'una generació que busca trencar amb el tipus d'art convencional que s'havia establert fins ara.
Les primeres obres que trobem són de Francesc Abad. Amb aquestes obres volia trencar amb l'estipulat i el que feia era mostrar-se fent accions naturals com encendre un cigarret o traçar un quadre a terra. El que ell qüestionava era que si aquestes accions eren fotografiades es podria considerar art? Un tipus d'art que fins ara no era reconegut, que fins i tot era exclòs de ser considerat una expressió artística.
Les següents obres eren de l'artista granollerí Jordi Benito. Realitzar peces artístiques mitjançant l'ús d'animals i la maltractació del seu propi cos.
​
Aquesta sala em va sorprendre per la seva ambientació i el que desprenien aquestes obres, tant la sala com les obres eren molt sanguinàries. La història d'aquesta obra em va semblar una mica fastigosa, perquè crec que no cal utilitzar animals, vius o morts, com a reivindicació del que és i no és art.
A la següent sala hi havia una obra de l'artista Eugènia Balcells titulada "supermercART". Aquesta obra ens mostrava diversos objectes plastificats en bosses i classificats amb fileres del mateix objecte. Estava fet a manera de crítica per fer-nos reflexionar de com canvien les coses i de si cal guardar-ho tot, d'aquest consumisme que avui en dia existeix. Alguns d'aquests objectes van estar restaurats, com ara els caramels, que es van fondre pel pas del temps.
A continuació vam passar a una sala on hi havia una exposició de l'autor Francesc Abad titulada "Analogies". Al centre trobem una televisió antiga en la qual ens mostra una imatge de la "Medusa" de Bernini. Amb aquesta obra l'autor ens fa reflexionar sobre l'hipnòtic i manipulador que arriba a ser el mitjà de comunicació convencional.
Per últim, trobem una obra que consta d'un conjunt d'objectes quotidians que s'havien transformat en peces d'art pel simple fet d'haver sigut enfangades per l'artista i ser dotades d'una significació, obrint així un altre cop la reflexió del que es pot i no considerar art, aquesta estreta línia poc definida de la qual no hi ha resposta correcta o incorrecta.
També vàrem fer un recorregut per l'art conceptual des dels anys 1929 fins inicis dels 2000.
Personalment, mai he sigut una persona que li agradi molt l'art conceptual, però aquesta visita al MACBA m'ha permès veure aquest tipus d'art des d'una perspectiva més oberta i dinàmica.
​
Aquesta visita m'ha fet reflexionar i pensar en el perquè l'art tradicional i convencional és tractat com art vàlid mentre que l'art conceptual és taxa d'art simplista (i que fins i tot no mereix ser catalogat com art, segons certes persones).
​
És cert que és molt complicat establir una línia i dir clarament el que es pot i no es pot considerar art, no tinc resposta a aquesta pregunta, i dubto que hi hagi, perquè només seran opinions, però si ha aconseguit fer-me reflexionar.
Després, tenia unes obres on es veien fotografies d'un cos femení on algunes zones estaven tapades per objectes. El que buscava era fer una crítica respecte al cos femení i l'extimitat d'aquest. Intentava reivindicar que els artistes no només són les seves obres, són persones de carn i os, amb cara, ulls i peus.