El corrent avantguardista soviètic va des de la Revolució Russa fins poc després de la Segona Guerra Mundial. Els principals directors soviètics van exaltar l'ús conscient del muntatge cinematogràfic i van proposar importants innovacions a aquesta tècnica amb teories com l'efecte Kuleshov, que relacionava simbòlicament els diversos plans per crear nous significats. A més, quan va arribar el cinema sonor, els cineastes soviètics també van aportar rellevants teories entorn de l’ús del so al cinema.

​

A finals segle XIX els germans Lumière van inventar el cinema. Els russos desconfiaven del cinema perquè pensaven que podia ser un mètode de control dels altres països sobre la Revolució Russa.

Després de la Revolució d'Octubre es va establir l’URSS que considerava que el cinema era l’art més fonamental. El va fer servir per controlar les masses i adoctrinar-les, ja que la gent era majoritàriament analfabeta.