CÒMIC HUMORÍSTIC

​

INTRODUCCIÓ

​

El còmic d'humor, també anomenat historieta còmica, és un gènere del còmic pensat per fer riure.

És a dir, tant l'estil, el guió com el plantejament de la trama tenen aquesta intenció.

Segueix les convencions del llenguatge del còmic, però lògicament adapta els seus recursos gràfics per aconseguir el riure.

​

El còmic en general com a gènere, neix de l'adaptació dels acudits gràfics de la premsa del segle XIX, osigui el gènere d'humor és pràcticament el primer que apareix en la història.

Les primeres historietes van ser d'humor, com el que es considera el primer còmic: Yellow Kid de R Outcault, publicat al New York Journal de 1896

​

CONTEXT HISTÒRIC

 

La revista mensual britànica Punch (d'humor i sàtira del 1841), que va estar inspirada en Le Charivari (revista francesa des del 1832 amb prohibició de vinyetes polítiques) va ser el motor de l'expansió mundial de la historieta, es van fer diversos models arreu del món: a Alemanya Fliegende Blatter (1848), a Japó The Japan Punch (1862-87) i sobretot als Estats Units, a Puck (1877), Judge (1881).

És aquí a on sorgeixen també sèries amb personatges fixos per moltes revistes

​

A Espanya

​

La historieta d'humor tindrà un gran desenvolupament arreu del món amb el pas dels anys. A Espanya també amb mestres que van dibuixar per les revistes de l'Editorial Bruguera com:

• José Escobar: Zipi y Zape

• Carlos Conti: Pulgarcito i El Carioco​​

• Manuel Vázquez: Las hermanas Gilda i La familia cebolleta

• Francisco Ibáñez Talavera: Mortadelo y Filemón i 13, rue del Percebe
   

CARACTERÍSTIQUES:

​

1. Finalitat: Provocar riure al lector.

2. Inclusió de gags, acudits o bromes, tant visuals com verbals, i de situacions insòlites per aconseguir l’objectiu.

3. L'ùs sobretot de certs formats de curta extensió, per exemple la tira diària. Tot i que hi ha també diversos formats més llargs.

4. Els dibuixos d'estil caricaturesc normalment, personatges i escenaris com deformats. Encara que no acostuma, també poden ser realistes.

5. Un traç net, sense ombreig, normalment.

6. Més presència d'onomatopeies i símbols cinètics.

7. Un ritme narratiu ràpid i viu.

8. Poques variacions de l'angle visual.
    

5 TIPUS:​
 

- Humor negre

Utilitzat per desdramatitzar situacions desgraciades. És un dels humors més "perillosos", si un acudit d'humor negre falla un munt de persones s’enfaran, però si funciona tindrà el doble d'aplaudiments.

​

- Humor d’actualitat

Treballa sobre situacions del moment que, en la majoria dels casos, són conegudes per endavant pel públic. Se li ha de donar la volta a la notícia perquè l’acudit sigui efectiu i tenir en compte que la broma no caduqui.

​

- Humor de política

Tracta els esdeveniments sobretot lligats als governants i a la situació social de l’actualitat.
Una vinyeta d'humor polític o social pot dir més que un article d'opinió o una editorial, ja que el dibuixant es pot atrevir amb més profundes subtileses. Té tasca de periodista i d'humorista, primer s'ha de trobar el tema i després s'ha d'aplicar la creativitat i l'humor.

​

- Humor clàssic

Aquest intenta ser accessible a tothom pel que està basat en fets universals, sense tenir en compte situacions geogràfiques o d'actualitat.
Acudits del gènere serien: Els de l’escenari d’una illa que és neutre del qual no es requereix més informació, i els d'humor físic com les caigudes o els accidents.

​

Humor quotidià

Es caracteritza per fer servir aquelles vivències i idees que tenim més a mà per fer l'acudit.  Normalment, solen tractar sobre situacions de llar relacionades amb la intimitat, des de pensaments propis sobre la solitud fins a converses o situacions que mostren relacions amb família, parella o amics.

​​

​

​REFERENTS:

​

Alguns exemples són diferents tires còmiques protagonitzades per personatges fixos com les historietes de Snoopy, Mafalda, Ot el bruixot o Calvin & Hobbes.
Altres són històries llargues com les aventures d'Astèrix, Mortadel·lo i Filemó, Espirú i Fantàstic, o Jep i Fidel. 

​

 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

AVENTURA:

​

També anomentat còmic realista ja que acostuma a presentar un grafisme relista (tot i que a vegades es distorsionat i irreal perquè l'autor o autora li vol donar un aire novedós). 

​

Les històries estan situades en una realitat artificial i diferent a la nostra a la qual l'autor intenta aproximar-nos amb diferents recursos que té a l'abast.

Aquest gènere es situa en una època històrica concreta: la prehistòria, l'edat antiga, edat mitjana, edat moderna o l'edat contemporània.

En el cas d'estar situat en el futur deixa de ser un còmic d'aventura i passa a ser un còmic de ciència ficció.​

 

 

 

 

​

​

​

​

​

​

​

​

​

BÈLIC:

​

Còmic ambientat en les guerres modernes, les que succeeixen a partir del segle XX. Estan molt ben documentades i això es perceb tant en la seva trama com en el grafisme. Els personatges estan treballats psicològiament, acostant-se a l'especadors i semblant més verídics i autèntics. 

​

El còmic bèlic va sorgir a la dècada dels trenta, però no va ser fins als anys quaranta quan va comen+ar a guanyar importància. 

La majoria de còmics bèlics estan basats o situats en la Segona guerra Mundial.

​

​

 

 

 

 

 

 

​

​

​

​

​

​

​

​

FANTÀSTIC:

​

El còmic fantàstic és una variant de la fantasia, un gènere artístic que barreja elements basats en la realitat amb altres no existents de caràcter màgic o sobrenatural.  

 

El món fantàstic es presenta com a real i consistent.

​

Hi ha dos classes de món fantàstic el high fantasy i el low fantasy. 

La diferència recau en que el high fantasy és un món totalment nou i inventat amb poders, societats i a vegades fins i tot lleis físiques que no tenen res a veure amb el món real (Senyor dels Anells). 

Per altra banda, en el low fantasy s'ajunta la nostra realitat qüotidiana amb algunes adicions màgiques o sobrenatural (Harry Potter). ​

​

El conflicte més comú en el còmic fantàstic és la lluita entre el Bé i el Mal. 

 

​

​

​

​

 

 

 

 

 

 

 

​

​

​

SUPERHEROIS:

​

El superheroi és un personatge heròic que generalment té superpoders.

​

Les seves característiques més comuns són: 

​​

• Tenir un orígen especial: no humà, mutants, expermientx científics, per tecnologia avançada o artefactes místics...​

• Posseir una o diverses capacitats especials. 

• Són els bons, la seva lluita és desinteresada i busca ajudar als innocents. 

• Tenen una doble identitat. 

• Són atractius. 

• Tenen un uniforme identificatiu, cridaner i ajustat. 

• Lluiten contra els supermalvats (persones amb superpoders que volen causar destrucció).

​

Les dues empreses més importants que publiquen còmics d'aquest caire són Marvel i DC Comics. 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

​

​

​

​

 

CIÈNCIA-FICCIÓ:

 

El còmic de ciència-ficcó sempre està situat en un futur (més o menys llunya) amb canvis tecnològics i socials. És diferència del còmic fantàstic perquè té una base científica o tecnològica però no màgica. 

​

En aquest gènere s'exploren les conseqüències que poden tenir accions i comportaments actuals, pot ser distòpic o utòpic.  Temes regurrents són: viatges espacials, robots, extraterrestres, modificacció genètica, viatges en el temps...

​

S'utilitzen recursos com "viatjar més ràpid que la llum" o "crear forats de cuc" per donar dinamisme i velocitat a la història. 

 

 

 

 

 

 

 

​

​

​

​

​

​

​

ERÒTIC:

​

El cómic eròtic es caracteritxa per tractar elements relacionats amb la luxúria com per exemple: la temàtica eròtica, l'homoerotisme, el nu, el seminu, la sexualitat i el sexe explícit. 

No es qualifica de portnografia pels seus parametres de cenusra, que estan limitats només a una certa càrrega de material explícit. 

Està destinat a un públic adul i la seva finalitat és exitar. Per aquesta raó tant el físic com les capacitats sexuals dels protagonistes van més enllà dels límits de la realitat. 
El dibuix d'aquestes obres acostuma a ser realista i d'extensió breu. ​

 

 

 

 

 

 

 

 

​

​

​

​

​

​

​

​

UNDERGROUND:

 

El comix o còmic underground (en anglès, còmic subterrani) va començar sent nomenat així pels seus calans d'edció impressió i distribució al marge de les grans editorials establertes.

Eren histìories que no seguien els cànons establerts, criticaven els principis de les societats on es desenvolupaven. 

​​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

​

COSTUMISTA:

​

El cómic costumista està situat en el món real, en el present o en en un passat proper. Tracta la vida personal i laboral d'un personatge, la seva visó de les relacions sentimentals i no és necessari que tingui un final feliç. 

​

Els personatges tenen un llenguatge directe i col·loquial, facilitant la seva versacemblaça i assegurant la proximitat als espectadors. 

​

En resum, tracta de la vida qüotidiana sense tenir característiques que l'aporpin massa a altres gèneres. ​​

​​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

​

​

​

​

MANGA:

 

​Cómics o noveles gràfiques originaries del Japó. 

La seva forma modera és posterior a la Manga modern→ posterior a GM I.

Còmic japonés per a totes les edats.

Amplia gama temàtica: acció, aventura, drama, terror, musical, tragèdia...

Món audiovisual→ Anime

Variacions del manga:

• Manhua (Taiwan)

• Manhwa (Corea del Sud)

• Manhua (Xina)

• Nouvelle manga (França) 

• Amerimanga (Estats Units
   

TIPUS:

​

Shonen: 

• Es llegeix de dreta a esquerra.

• És en blanc i negre.

• Molta acció.

• Protagonista jove masculí. 

• Situacions humorístiques.

• Importància en l’amistat.

 

Shoujo:

És un gènere de manga amb públic femení jove que parla de la vida quotidiana amb una trama de romanç molt important.
La protagonista és una shoujo (noia jove) i es plasmen interessos i problemes “típics” de les noies joves

​

Yaoi:

• Relacions entre homes. 

• A vegades es centra només en la relació i a vegades la relació està subordinada a la trama. 

• Els personatges acostumen a estar sexualitzats. 

​

Gore:

• Hi ha mort, sang i violència, i sempre està el pensament de supervivència. ​

• El personatge principal agafa el seu valor per poder combatir contra la mort, també en algunes ocasions el personatge principal desapareix o mort.

​

Terror:

• La seva voluntat de provocar en el lector sensacions de paüra, por, disgust, repugnància o horror.

• Els seus arguments sovint desenvolupen la sobtada intrusió en un àmbit de normalitat d'alguna força, esdeveniment o personatge de naturalesa maligna, sovint d'origen criminal o sobrenatural.

• Solen incloure el que es denomina gore, és a dir sang, fluids del cos i petits trossos de carn de manera explícita.

​​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

​

​

MANGA TERROR / GORE:

​

INTRODUCCIÓ I ORIGEN DEL MANGA:

Es pensa que les primeres historietes van ser creades al voltant de l'any 1790, i es van originar a causa de l'arribada de persones d'occident al Japó. Aquest estil de dibuix va prendre gran popularitat entre els japonesos.

 

El terme manga prové dels kanji 漫 (man), que significa informal, i 画 (ga), que significa dibuix. El manga avui dia és la tradició d'historieta més influent del món, constituint una part important del mercat editorial del Japó. Es compren més de mil milions de volums de màniga a l'any només al Japó. El manga abasta tots els gèneres i arriba a tot el públic.

 

CARACTERÍSTIQUES:

• Les vinyetes es llegeixen de dreta a esquerra, igual que en l'escriptura tradicional japonesa. 

• Els personatges generalment tenen trets occidentals, destacant els grans ulls. Aquesta característica té el seu origen en la influència exercida per Disney en els primers mangakas.

• Les pàgines del manga sempre estan en blanc i negre. L'única cosa a color són les portades. A diferència dels còmics, els mangues són molt estilitzats.

• Hi ha una gran diversitat de gèneres i temàtiques, normalment shounen, shoujo, seinen, josei, kodomo… Nosaltres us explicarem el gènere de TERROR i el GORE :) 

 

GORE:

​

El gènere gore és aquell que es caracteritza per l'extrema violència. El podem relacionar fàcilment amb la sang, laceracions, desmembraments, etc.

 

Va ser originat als anys 40’s, ja que va ser inspirat en les pel·lícules nord-americanes que van començar a incursionar en aquest gènere, caracteritzat per abordar en temes relacionats amb la violència gràfica i visceral.

És difícil definir quin va ser el primer manga Gore, perquè l'evolució del gènere ha avançat gradualment. Es podria dir que “El puño de la estrella del norte” va ser un desl primers del gènere per la seva extrema violència.

 

CARACTERÍSTIQUES: 

Per lo general sempre hi ha mort, sang i violència, i sempre està el pensament de supervivència d’estar amb la persona estimada que impulsa aquest sentiment. 

També es caracteritza perquè el personatge principal agafa el seu valor per poder combatir contra la mort, també en algunes ocasions el personatge principal desapareix o mort.

​

 

EXEMPLES DE MANGAS GORES: 

• Another: El 1972, un popular i carismàtic estudiant anomenat Misaki Yomiyama pertanyent a la classe 3-3 de l'escola Yomiyama del Nord, va morir sobtadament a meitat de l'any escolar. Devastats per la pèrdua, els seus companys i mestre van actuar com si Misaki encara estigués viu i fins i tot van reservar un lloc per a ell a la cerimònia de graduació. El seu trasllat va anar a l'escola Yomiyama del Nord a la classe 3-3. A causa d'un pneumotòrax, Kōichi va haver de ser hospitalitzat just abans de començar les classes. Tot i això, no pot deixar de notar l'estrany comportament dels seus companys. També descobreix que la Mei Misaki, una noia que va conèixer durant la seva estada a l'hospital, pertany a la seva mateixa classe, però l'escriptori que utilitza es veu força vell i diferent del de la resta de la classe. Mei també sempre està sola i ningú sembla preocupar-se per la seva presència o intentar parlar amb ella.
  
   

• Corpse party: (mig videojuego i anime): En cara que es un videojoc té el seu manga i anime. Tracta sobre un grup d’amics que fan un ritual que els envia a una escola encantada. 
  
  
   

• Highschool of the death: Tracta d’un grup d'estudiants de Batxillerat de Japó atrapats enmig d’un apocalipsis zombi.
  
  
   

• Elfen Lied: Tracten sobre l'espècie de diclonius, una mutació de l'ésser humà amb banyes, i la seva violenta relació amb la resta de la humanitat.
  
  
   

• Mirai Nikki: Yukiteru Amano és un estudiant de segon any de secundària solitari i introvertit, que gasta tot el seu temps escrivint un diari al cel·lular des del punt de vista d'un espectador. El seu únic amic és un producte de la seva imaginació, Deus Ex Machina, el Déu del Temps i l'Espai. Un dia, aquest déu dóna al diari de Yukiteru l'habilitat de veure el que succeirà en els següents 90 dies en el futur i enrola a Yukiteru en un torneig mortal on haurà de lluitar per la seva vida contra els posseïdors d'altres diaris similars.

 

​

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

​

TERROR:

​

El manga ha sabut beneficiar-se especialment del seu propi folklore, prolix en llegendes sobre fantasmes, dimonis, follets i altres éssers sobrenaturals, plasmant-lo en la major part de les seves historietes sobre terror, però valent-se igualment dels mites de terror procedents d'Occident. 
 

CARACTERÍSTIQUES: 

• La seva voluntat de provocar en el lector sensacions de paüra, por, disgust, repugnància o horror.

• Els seus arguments sovint desenvolupen la sobtada intrusió en un àmbit de normalitat d'alguna força, esdeveniment o personatge de naturalesa maligna, sovint d'origen criminal o sobrenatural.

• Solen incloure el que es denomina gore, és a dir sang, fluids del cos i petits trossos de carn de manera explícita.

• Els espais o escenaris típics han estat tradicionalment el cementiri, la casa abandonada, el castell, les ruïnes, el laboratori lúgubre, el bosc o l'erm ombrívol i el jardí decadent, que han acabat conformant un catàleg de «llocs» comuns. En els últims anys, s'assisteix, no obstant això, a una cerca «del visceral, del revulsiu de l'ambient urbà, abandonant temors metafísics de condemnació eterna i lúgubres mansions en borrascosos cims».